el Pilar - AlgaiarensCAMÍ DE CAVALLSPer la ruta creuarem zones boscoses on conviuen ocells forestals i mamífers. Als voltants, penyals com la Muntanya Mala són bressol d’aus rapinyaires. Al sistema dunar d’Alforí de la platja del Pilar, hi creix molta vegetació endèmica. Allà, al costat d’una necròpolis, brolla una petita font d’aigua dolça. Al Pla de Mar descobrirem una mina i un macar. El sender acaba a l’àrea de cultiu de sa Costa Nova a les terres d’Algaiarens. El temps estimat del recorregut a peu amb aturada als punts més interessants és de 4h, amb una distància de 9,2 km, gran part d'ells entre zones boscoses i per alguns trossos costaners de poca ombra. La dificultat és mitjana. Per fer aquest trajecte recomanem portar aigua suficient, calçat i roba adequats, una gorra, capell o similar, ulleres de sol i protector solar. Recordeu que heu de tancar les barreres que travesseu al llarg de la ruta per evitar que el bestiar surti i que heu de dur els animals domèstics lligats. Està prohibit fer foc.
La Muntanya Mala és una regió aspra i de mala vegetació, tot i que es troba dins els 11 km de litoral de l’àrea natural d’especial interès (ANEI) núm. 2. El Camí de Cavalls no arriba als penya- segats de la Muntanya Mala, sinó que segueix el viarany de sa Font Santa fins a les clarianes de les terres de cultiu d’Algaiarens. Els boscos mixtos de pi blanc (Pinus halepensis) i alzina (Quercus ilex) cobreixen gran part de l’ANEI i són la comunitat forestal més extensa i millor conservada de Menorca. Aquests, acullen una fauna diversa i nombrosa d’ocells forestals com la primavera (Parus major), el reietó cellablanca (Regulus ignicapillus) i el tord negre (Turdus merula). Els penyals representen una zona de nidificació per a rapinyaires tan notables com el soter (Hieraetus pennatus) o el milà (Milvus milvus). Aquí hi conviuen tot tipus de mamífers amb una densa població de marts (Martes martes minoricensis). Finalment, hi trobarem endemismes de flora com la rapa blava (Arum pictum) i la rapa de porc (Cyclamen balearicum).
El Pla de Mar és la sortida natural del canal de ses Bótes. A la part alta hi trobarem l’antiga mina de coure del Pilar, explotada fins a les acaballes del s. XIX i actualment inactiva. Des d’aquí podem gaudir d’una panoràmica espectacular. En la desembocadura al mar es produeix un fenomen molt habitual de l’erosió que ha donat lloc al macar d’Alforinet. A tota la costa nord hi ha entrants de mar en què els penya-segats es desintegren a poc a poc per l’efecte de les ones, i els resultants d’aquesta erosió s’amunteguen al peu dels penya-segats. Algunes vegades s’anomenen codolars; però aquests són aglomeracions de còdols i trossos de roca irregular. El mac, a Menorca i a Mallorca, és una pedra petita de formes arrodonides que no supera la mida d’un puny. A Eivissa, en canvi, s’atribueix aquest nom a pedres més grosses. Això no obstant, el macar d’Alforinet té macs de més de 30 o 40 cm, dimensions poc habituals. Si la mar està una mica moguda i en el fons marí pròxim a la costa hi ha macs en formació, es pot sentir el renou que fan aquests quan rodolen i topen els uns contra els altres.
La cala del Pilar es troba a 23 km de Ciutadella. Cal caminar uns 45 minuts per recórrer els 2 km que hi ha des del pàrquing pel camí de Sant Felip. Pel Camí de Cavalls, en canvi, tardarem devers 15 minuts des dels Alocs. Està emmarcada entre la punta des Carregador i els esculls del Barco i de sa Teula, i davant seu hi ha l’illot des Pinar. Està rodejada pels penya- segats dels pujols de Marina i de Santa Elisabet, modelats pel vent de tramuntana. La seva longitud és de 250 m i té una amplada de 40 m. És una platja verge i solitària, de dimensions mitjanes, talús de grava i arena, i molt poca vegetació. Al sistema dunar d’Alforí de darrere la cala, hi abunden els endemismes vegetals i florístics. El seu grau d’ocupació és baix i no disposa de serveis. La seva particularitat principal és la seva terra vermellosa formada per materials geològics molt antics. Destaquen la necròpolis de coves i la font d’aigua potable situades just a la part alta de la cala. Allà podrem trobar-hi una petita imatge de la Mare de Déu del Pilar encastada dins la paret del petit brollador.
L’àrea natural d’especial interès (ANEI) Me-2, també coneguda com la Vall d’Algaiarens, té una extensió total de 3.125 ha. En conjunt, inclou 11 km de litoral, els camps de cultiu de la Vall i una zona boscosa coneguda com sa Costa Nova. Les seves terres de conreu ocupen un petit planell que modifica el paisatge natural amb forma de mosaic. Aquestes, estan drenades pel torrent d’Alforí i arrecerades del vent de tramuntana. Les cases de camp o “llocs” més coneguts són els d’Algaiarens, sa Font Santa i Alforinet. Les prades cultivades estan delimitades al nord per la massa muntanyosa de sa Falconera, amb 207 m d’alçària al seu punt més alt i al sud per la marina de sa Font Santa. Algaiarens és un topònim heretat dels àrabs.