el Pilar - AlgaiarensCAMÍ DE CAVALLSPer la ruta creuarem zones boscoses onconviuen ocells forestals i mamífers. Alsvoltants, penyals com la Muntanya Malasón bressol d’aus rapinyaires. Al sistemadunar d’Alforí de la platja del Pilar, hi creixmolta vegetació endèmica. Allà, al costatd’una necròpolis, brolla una petita fontd’aigua dolça. Al Pla de Mar descobriremuna mina i un macar. El sender acaba al’àrea de cultiu de sa Costa Nova a lesterres d’Algaiarens. El temps estimat delrecorregut a peu amb aturada als puntsmés interessants és de 4h, amb unadistància de 9,2 km, gran part d'ells entrezones boscoses i per alguns trossoscostaners de poca ombra. La dificultat ésmitjana. Per fer aquest trajecte recomanemportar aigua suficient, calçat i robaadequats, una gorra, capell o similar,ulleres de sol i protector solar. Recordeuque heu de tancar les barreres quetravesseu al llarg de la ruta per evitar queel bestiar surti i que heu de dur els animalsdomèstics lligats. Està prohibit fer foc.
La Muntanya Mala és una regió aspra i de malavegetació, tot i que es troba dins els 11 km delitoral de l’àrea natural d’especial interès (ANEI)núm. 2. El Camí de Cavalls no arriba als penya-segats de la Muntanya Mala, sinó que segueix elviarany de sa Font Santa fins a les clarianes deles terres de cultiu d’Algaiarens. Els boscosmixtos de pi blanc (Pinus halepensis) i alzina(Quercus ilex) cobreixen gran part de l’ANEI isón la comunitat forestal més extensa i millorconservada de Menorca. Aquests, acullen unafauna diversa i nombrosa d’ocells forestals comla primavera (Parus major), el reietó cellablanca(Regulus ignicapillus) i el tord negre (Turdusmerula). Els penyals representen una zona denidificació per a rapinyaires tan notables com elsoter (Hieraetus pennatus) o el milà (Milvusmilvus). Aquí hi conviuen tot tipus de mamífersamb una densa població de marts (Martesmartes minoricensis). Finalment, hi trobaremendemismes de flora com la rapa blava (Arumpictum) i la rapa de porc (Cyclamen balearicum).
El Pla de Mar és la sortida natural del canal deses Bótes. A la part alta hi trobarem l’antiga mina de coure del Pilar, explotada fins a les acaballesdel s. XIX i actualment inactiva. Des d’aquípodem gaudir d’una panoràmica espectacular.En la desembocadura al mar es produeix unfenomen molt habitual de l’erosió que ha donatlloc al macar d’Alforinet. A tota la costa nord hiha entrants de mar en què els penya-segats esdesintegren a poc a poc per l’efecte de les ones,i els resultants d’aquesta erosió s’amunteguen alpeu dels penya-segats. Algunes vegadess’anomenen codolars; però aquests sónaglomeracions de còdols i trossos de rocairregular. El mac, a Menorca i a Mallorca, és unapedra petita de formes arrodonides que nosupera la mida d’un puny. A Eivissa, en canvi,s’atribueix aquest nom a pedres més grosses.Això no obstant, el macar d’Alforinet té macs demés de 30 o 40 cm, dimensions poc habituals. Sila mar està una mica moguda i en el fons marípròxim a la costa hi ha macs en formació, es potsentir el renou que fan aquests quan rodolen itopen els uns contra els altres.
La cala del Pilar es troba a 23 km de Ciutadella.Cal caminar uns 45 minuts per recórrer els 2 kmque hi ha des del pàrquing pel camí de SantFelip. Pel Camí de Cavalls, en canvi, tardaremdevers 15 minuts des dels Alocs. Estàemmarcada entre la punta des Carregador i elsesculls del Barco i de sa Teula, i davant seu hiha l’illot des Pinar. Està rodejada pels penya-segats dels pujols de Marina i de Santa Elisabet,modelats pel vent de tramuntana. La sevalongitud és de 250 m i té una amplada de 40 m.És una platja verge i solitària, de dimensionsmitjanes, talús de grava i arena, i molt pocavegetació. Al sistema dunar d’Alforí de darrere lacala, hi abunden els endemismes vegetals iflorístics. El seu grau d’ocupació és baix i nodisposa de serveis. La seva particularitatprincipal és la seva terra vermellosa formada permaterials geològics molt antics. Destaquen lanecròpolis de coves i la font d’aigua potablesituades just a la part alta de la cala. Allà podrem trobar-hi una petita imatge de la Mare de Déudel Pilar encastada dins la paret del petitbrollador.
L’àrea natural d’especial interès (ANEI)Me-2, també coneguda com la Valld’Algaiarens, té una extensió total de 3.125ha. En conjunt, inclou 11 km de litoral, elscamps de cultiu de la Vall i una zonaboscosa coneguda com sa Costa Nova.Les seves terres de conreu ocupen un petitplanell que modifica el paisatge naturalamb forma de mosaic. Aquestes, estandrenades pel torrent d’Alforí i arreceradesdel vent de tramuntana. Les cases decamp o “llocs” més coneguts són elsd’Algaiarens, sa Font Santa i Alforinet. Lesprades cultivades estan delimitades al nordper la massa muntanyosa de sa Falconera,amb 207 m d’alçària al seu punt més alt i alsud per la marina de sa Font Santa.Algaiarens és un topònim heretat delsàrabs.