Son Bou -Cala en PorterCAMÍ DE CAVALLSVisitarem una necròpolis prop del túneld’entrada de Son Bou i seguirem el viaranyde les coves d’enterrament prehistòriquesemprades per l'estiueig del cap de sesPenyes fins a dalt, al costat d’una muradatambé prehistòrica. Baixarem la torrenterade Llucalari fins arribar a la cala. Pelspenyals dels voltants vigilen les antiguesbateries de canons Vickers de 381 mm.Aquí, ens podem desviar uns 2 km pervisitar Torre d’en Galmés. La sortida és acala en Porter, on desemboca el seubarranc. El temps estimat del recorregut apeu amb aturada als punts mésinteressants és de 3h 30m, amb unadistància de 8 Km, gran part d'ells entrevegetació amb força ombra. La dificultat ésmitjana. Per a aquest trajecte recomanemportar aigua suficient, calçat i robaadequats, una gorra, capell o similar,ulleres de sol i protector solar. Recordeuque heu de tancar les barreres quetravesseu al llarg de la ruta per evitar queel bestiar surti i que heu de dur els animalsdomèstics lligats. Està prohibit fer foc.
Passat el sender de sa Torre Nova,l’itinerari transcorre per l’interior del llitd’aquest barranc. Aquesta torrentera d’uns10 km va des dels plans d’Alaior fins a lapunta del Morro Esclafat, i desemboca acala en Porter. El migjorn (sud) menorquíestà trencat per uns 40 barrancs, exposatsa contrastos paisatgístics entre la secorombrívola dels penya-segats i els prats,rics en flora i fauna. Els seus hortsproporcionen fruita i altres vegetals alsmenorquins des d’antic, algunsmalauradament resten actualmentabandonats. El barranc ocupa un 75 % deles àrees protegides ANEI Me-11(1.786 ha)i ZEPA Me-9. Les espècies terrestres quehi viuen són la serp blanca i la de garriga,la tortuga mediterrània i el mart. Al torrenthabiten serps i tortugues d’aigua i lagranoteta. Als seus penyals hi cacen elxòric, el soter, el falcó, la miloca i el milà.
Cala Llucalari es troba a 8 km d’Alaior isituada entre el cap de ses Penyes i lacova de sa Calç. S’hi accedeix en vehicleper la mateixa pista asfaltada de Torre d’enGalmés. Aquesta és la sortida natural d’untorrent provinent del barranc del mateixnom, on baixarem a peu pel Camí deCavalls. La cala està flanquejada perpenya-segats verticals en què és habitualpracticar-hi escalada. La seva longitud ésde 50 m i l’amplada és de 30 m. És unentrant de mar amb restes de posidònia,còdols arrodonits en compte d’arena,sense serveis i un grau molt baixd’ocupació. Entre aquest indret solitari i lacala Sant Llorenç romanen inactives unesbateries antiaèries de la Guerra Civilespanyola. Aquí hi van perdre la vida unavintena de soldats en un greu accident fentmaniobres al 1953. Foren disparades perdarrera vegada per S. M. el rei Joan CarlesI en unes maniobres de tir al 1989,dissoltes al 1994 i habitades pel moviment“okupa” del 2002 al 2005.
En aquest itinerari caminarem en direcciócontrària a la platja, cap al túnel d’accésque dóna la benvinguda a la urbanitzacióper carretera. A uns metres d’aquest s’alçasobre el nivell del sòl (1,5m) una necròpolistalaiòtica que visualitzarem aixecant unamica la vista cap a la dreta. Aquestescoves excavades a la roca, nomenadeshipogeus, són molt poc conegudes i estroben en un estat molt malmès per culpade la modificació com a lloc d'estiueig finsal mateix dia d'avui. Algunes coves van serdestruïdes durant la construcció del túnel, ialtres han estat transformades per fer-lesmés còmodes i habitables. Les grutesocupades s’encaixen al penyal des Cap deses Penyes per on segueix el sender just a300 m per sobre de la basílicapaleocristiana. Al seu punt més alt higoverna també una murada talaiòticaciclòpia (de grans blocs de pedra irregular)que data possiblement del s. IV aC. Desd’aquí obtindrem una fantàsticapanoràmica de tota la platja.
Deixant la cala de Llucalari travessarem unamarina boscosa amb clarianes i sortirem a lamitgera de Sant Llorenç. El Camí de Cavallscontinua cap a l’est creuant el viarany de saTorre Vella, des d’on s’albira la talaia de sesPenyes, una torre de vigia costanera del segleXVII. 2 km al nord hi ha el Poblat talaiòtic deTorre d’en Galmés. Aquest vilatge ocupat desdel Pretalaiòtic (1600 aC) mostra els monumentsmés significatius del Talaiòtic (segle X aC) iPosttalaiòtic (segle V aC). Amb 5 ha és el mésgran de les Balears i fou un dels centresneuràlgics d’aquesta cultura prehistòrica fins al’època romana (123 aC). Habitat durant l’edatmitjana sota domini musulmà i abandonat al s.XIII quan s’establí el pariatge de Jaume II,consta de 3 talaiots (torres de control delterritori), dels quals el central se situa al puntmés alt (100 m), al costat del recinte de culte ode taula. Al sud, s’establiren les cases circularsposttalaiòtiques (segle IV aC) de les que esdestaca l’anomenat Cercle Cartailhac excavatl’any 2008. Destaquen el seu sistema derecollida d’aigua amb pati, zona de combustió isala hipòstila (sala amb columnes i coberta delloses emprat com a magatzem).