Maó - es GrauCAMÍ DE CAVALLSEn el recorregut gaudirem d’un magnífic port natural ambmolta història com és el port de Maó, paratges singularscom la cala de sa Mesquida, on destaca la torre de defensabritànica de sa Punta i desconegudes raconades ambcasetes de vorera com el Macar de Binillautí. També hitrobam la zona humida de sa Bassa, situada darrere del’arenal de sa Mesquida. El temps estimat a peu, ambaturada als punts més interessants, és de 3h 30m, amb unadistància de 10 km, gran part d'ells costaners amb pocaombra. La dificultat es considera mitjana. Per a aquesttrajecte recomanem portar aigua suficient, calçat i robaadequats, una gorra, capell o similar, ulleres de sol iprotector solar. Recordeu que heu de tancar les barreresque travesseu al llarg de la ruta per evitar que el bestiar surtii que heu de dur els animals domèstics lligats. Està prohibitfer foc.
Una de les 11 torres de defensa construïdes pels britànicsentre 1798 i 1802 és la de sa Mesquida, que correspon a latipologia semblant a les torres Martello, corrupció del nomd’una antiga fortalesa ubicada al cap Mortella de Còrsega.Les torres Martello estan molt esteses per diverses zonesque han romàs sota domini britànic. La torre de sa Mesquidadestaca pel seu color negre, propi dels vells materialspaleozoics de l’entorn, i és de planta circular amb paramentsde pedra i morter. L’interior consta de planta baixa i pis, ones desenvolupava la vida de la guarnició. Originàriament laporta estava situada al nivell del primer pis. La de saMesquida és, juntament amb la de Fornells i la d’en Felipet,a l’illot del Llatzeret, una de les tres torres més grans quequeden a l'illa.
Aquesta entrant de mar, de forma ovalada i de dimensionsmitjanes, se situa entre les puntes de sa Creueta i es PaGros (45 metres sobre el nivell de la mar), i davant la sevacosta s’entreveuen els illots d’en Mesquida. L’arenal de saMesquida, orientat cap al sud-est, es caracteritza pel seutalús arenós, per la vegetació que envolta la platja i per lesseves aigües tranquil•les, cristal•lines i de fons rocós. Aquestarenal natural té, així mateix, una longitut de 300 metres iuna amplada de 50 metres, i és una zona marítima moltpreada pels submarinistes, especialment els illots localitzatsa l'oest de la cala. Sa Mesquida és un lloc típic d’estiueg pera la gent de Maó i no hi ha ni hotels ni apartaments turístics.A l’estiu, la platja té un grau d’ocupació mitjà i és accesibletant per a vianants com per a vehicles i vaixells. Laurbanizació disposa de serveis.
El macar o la cala de Binillautí és un tipus de cala de grava,on difícilment podrem trobar arena, que té una longitud de 16metres i una amplada de 22 metres. Es localitza a 1 km,aproximadament, de la urbanització de Sa Mesquida.Aquesta cala és d’ocupació molt baixa, ja que les sevescaracterístiques dificulten molt el bany, no disposa de serveisi l’accés no és fàcil, ja que només s'hi pot arribar per la mar.A l’estiu és molt freqüentada per tot tipus d’embarcacionspetites d’esbarjo i de pescadors de baix calat. El que cridamés l’atenció del macar de Binillautí és la caseta de voreraemblanquinada construïda a peu de platja, que comptatambé amb un petit embarcador.
El port de Maó és un dels més extraordinaris de la Mediterrània, i ho éstant per la seva geografia peculiar com per la seva bellesa i la sevasingularitat. Al bell mig del port hi ha dos illots: l'illa del Rei, amb l'HospitalMilitar Britànic del segle XVIII que fins fa diverses dècades s'utilitzavencom hospital militar; i l'illa del Llatzeret, amb un establiment sanitariconstruït entre l'any 1793 i 1817, destinat a la quarentena de vaixells imercancies que venien al Mediterrani . Al sud de l'embocadura podemveure les restes del Fort de Sant Felip, concebut per a la defensa contraels turcs i ampliat amb la forma d'estrella pels britànics . A Maó, hi handeixat la seva empremta els fenicis, els grecs, els púnics, els romans i elsvàndals; però també va estar sota la dominació de Bizanci i delsmusulmans. Fins i tot el temut corsari Barba-rossa hi va deixar el rastresagnant del seu pas per l'illa. La dominació més important, però, va ser lallarga dominació anglesa, que es va prolongar durant tres períodesdistints entre els anys 1708 i 1802. Menorca també va conèixer una breupresència dels francesos a l'illa. Els successius esdeveniments bèl•licsexpliquen l’existència de les fortificacions i dels enclavaments militars queencara avui es poden visitar al port de Maó.